dijous, 20 d’octubre de 2011

El Gran Penedès: Vilobí del Penedès

Inaguro esta sección haciendome eco del hallazgo de Dani Garmón y su post sobre "el pèlag de Vilobì del Penedès", una masa de agua dulce producto de una cantera en la que el agua la inundó dejando esta singular estampa.
Con frecuencia pasamos por Vilobí y no había reparado en ello...Un buen lugar del Gran Penedès.
Pèlag  (m)
1  Mar profund, allunyat de la costa.
2  Toll, massa d'aigua embassada.
 pèlag —o pèlec, s'admeten les dues grafies— era una paraula pròpia de Capellades i que volia dir 'toll d'aigua, aigua embassada'. De seguida ens van arribar més pèlags com a nom comú de Gelida i Sant Sadurní d'Anoia. I topònims, com el barranc dels Pèlags del Montsant, l'espai protegit conegut com els Pèlags de Vilobí del Penedès i el Pèlag de les Bruixes de la riera de Sant Quintí de Mediona. Com podem veure, la majoria de testimonis provenen de l'Anoia. En tots els casos, pèlag és sinònim de toll, més concretament, en el sentit de 'gorg', un punt d'un riu en què el llit és més profund i l'aigua s'hi estanca. Curiosament, però, l'origen de pèlag no té res a veure amb els rius, sinó amb l'aigua de mar endins, perquè el llatí pelagus volia dir 'alta mar, mar obert'.
• Ramon Solsona, A paraules em convides (Barcelona: Columna, 2005), pàg. 138-139.
"I posem que
tres parallamps fan un bosc futurista,
i un mar de teules un
pèlag profund,
i dos pardals un món ple d'esperança"

• Miquel Martí i Pol, «Aigües als ulls», dins La pell del violí (Barcelona: Empúries, 1987)











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada